La cosa va de pilotes…

Diumenge passat vam viure a Ontinyent un moment històric: l’ascens de l’Ontinyent CF a Segona B. L’encontre que va decidir finalment l’ascens es va allargar fins als penals, després d’haver quedat 3-0 en el temps reglamentari, amb dos jugadors menys entre els ontinyentins. Com si es tractara d’una pel·lícula del més pur Hitchcock, imagine els assistents patint cada segon, cada xut i cada parada… fins véncer l’Alavés 2-4. Sembla que entre els herois de la pel·lícula hi hagué un protagonista, el porter, que va parar dos penals que podrien ben rebé haver-li pegat la volta al marcador.

A la nit, una multitud espera l’equip per a rebre’l com mereix després de la gesta. Eufòria de la gent, eufòria de l’equip… jugadors, equip tècnic, directiva i entrenador són aclamats com a herois del poble. Ontinyent està de festa. Ontinyent està d’enhorabona i la ciutadania ix al carrer a celebrar la recompensa per tant patiment amb el seu equip de futbol. Fa gust veure la gent al carrer, implicada, vivint-ho, compartint-ho!

Dilluns, 26 de juny de 2017, 20.00

Recepció oficial a l’Ajuntament d’Ontinyent de l’equip. Plaça Major de gom a gom, autoritats al balcó, premsa i televisió, ràdio… Tots els mitjans són pocs per a aplaudir l’equip ontinyentí. Orgull demostrat sobradament a les xarxes socials per part del batle, regidors, personalitats, ciutadania… Ontinyent bull! L’alegria és immensa perquè després de tanta suor, esforç i algun daltabaix de l’equip, per fi es fa justícia i la recompensa arriba amb l’ascens a Segona B. I és que no és a per a menys!

A casa, barallada amb la meua amiga l’esquena que s’ha venjat de mi després d’un temps de no saber dir prou, seguisc les publicacions a facebook, les fotos de companys que han anat a la recepció, missatges… i, entre les imatges, n’hi ha una que em colpeix el cor: és una foto de la mateixa plaça a la mateixa hora just una setmana abans…

Dilluns, 19 de juny de 2017, 20.00

Recital de poesia Les nostrespoetes emmarcat dins les activitats de la jornada de tancament als ajuntaments organitzada per associacions feministes.

Davant la situació de deixadesa absoluta del govern central i les últimes dades, que confirmen un augment escandalós de la violència masclista (de gener a maig de 2017, 28 dones assassinades a tot l’estat per la parella o ex-parella, un 47% més que l’any passat en el mateix període), organitzacions feministes, amb el suport de partits polítics i ciutadania, van organitzar el #19JAnemPerTotes, un tancament als ajuntaments per a exigir al Govern espanyol la consignació de 120 milions d’euros, que són els necessaris per a cobrir la lluita contra la violència masclista.

En els Pressupostos Generals de l’Estat de 2017, acabadets d’aprovar, la partida destinada a la lluita contra la violència masclista és de 31 milions d’euros, un 0’01% del total. Perquè us feu una idea, dos exemples: les Forces Armades reben 5.758 milions d’euros, i l’Església, només a través de l’IRPF (la famosa ‘casella X’), en rep 250 milions. Els Pressupostos Generals, però, segueixen sense assignar un euro per a fer front a la violència masclista en l’àmbit educatiu, ni en el sanitari ni en els mitjans de comunicació, i tampoc s’atén la violència sexual. Amb aquest pressupost, no es pot millorar la resposta judicial ni la policial, i no es poden fer front als serveis jurídics, psicològics i socials en les Entitats Locals, com estableix la Llei d’Igualtat. Quin pacte d’estat digne es pot dur endavant així? CAP.

I ací és on ve la imatge comparativa que us deia abans que em colpeix el cor…

Com veieu, sobren les paraules. Ací, ni la plaça està de gom a gom, ni hi ha premsa, ni autoritats, ni balcó… ni bull Ontinyent mas que siga a través de les xarxes socials.

Per què??

Per què eixim al carrer eufòrics com a poble a celebrar la victòria del nostre equip de futbol però ens quedem al sofà indignats veient les notícies a la tele i no eixim a reclamar justícia quan cal? Quina societat som quan el ‘pa i circ’ no ens permet veure el món que estem deixant? Quins governants tenim que continuen donant ‘pa i circ’ a la ciutadania i no l’animen a ser crítics i participar? Els primers que haurien d’haver estat a la plaça dilluns 19 (no només en la lectura del manifest, amb tota la premsa, sinó tot el dia) són els representants polítics, igual que ho han estat dilluns 26.

La responsabilitat política no s’ha de quedar als despatxos, cal baixar al carrer i participar. Només així canviarem les coses. O no hi ha voluntat per a canviar-les? Profundament trist i desesperançador.

This entry was posted in ontinyent by Sílvia Ureña Reguart. Bookmark the permalink.

About Sílvia Ureña Reguart

D'Ontinyent, terreta de timó, pebrella i romer. Llicenciada en Filologia Catalana, especialitzada en la correcció de textos (correcció lingüística, ortotipogràfica i d'estil). Aquesta feina és un goig quan t'agrada treballar per a la teua llengua. A mi, m'encanta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php