Aquesta sóc jo

He tingut i tinc grans mestres de qui he aprés vertaders valors. Vull puntualitzar quins em defineixen més perquè em conegueu. De mon pare he aprés una de les lliçons més importants: ser sincera i lleial, sobretot amb mi mateixa. De ma mare, he aprés el valor i l’orgull de ser dona i viure en clau Dona. Del meu iaio Manolo, que em va durar massa poquet, vaig aprendre a ser honrada i respectar l’única religió vàlida: el que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú. De la meua parella he aprés a dir les veritats i a no guardar-me res a dintre, i de la meua bruixeta agafe cada dia una força que no sabia que tenia. He aprés a lluitar pel que crec i a sentir-me companya d’aquelles persones que lluiten pel mateix que jo. A grans trets, tota aquesta sóc jo. Quan era més jove ho deia amb la boca menuda… ara ho dic ben alt perquè m’ho crec.

Sóc absolutament familiar, entenent la família com a quelcom més ampli que els llaços de sang… la meua família també són els meus amics i amigues i els meus companys i companyes.

Apassionada de les arts, en concret, del cinema i de la dansa. Incondicional. Festera des de les arrels, sóc de la comparsa Moros Espanyols d’Ontinyent, amb mon pare i la meua filla. Vaig nàixer un 5 d’agost i eixes festes ja portava els colors de la comparsa. Els anys d’estudi universitari i a Barcelona em van obligar a estar uns anys sense portar-los, però només vaig poder hi vaig tornar. Com he dit, sóc molt familiar, i els Moros Espanyols són una gran família.

Llicenciada en Filologia Catalana especialitzada en correcció ortotipogràfica i d’estil (Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística a la Universitat Autònoma de Barcelona i començat el Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària de la Universitat de València), treballe com a autònoma per a diversos serveis editorials i editorials encara que, gràcies a la política lingüística de la Generalitat Valenciana, al País Valencià ho tenim ben cru els qui com jo ens dediquem a treballar per la nostra llengua… “el nostre valencià, el català de tots”, com deia el mestre Enric Valor.

Defenc per davant de tot les llibertats individuals. Som lliures de decidir, entre molt, què fer amb el nostre cos i a qui estimar. Qui és ningú per a clavar-se en casa d’altre? Partint d’ací, sóc ferma creient del treball en equip, de la lluita braç a braç. Crec que els pilars bàsics de la societat són l’educació i la sanitat. Sense una bona educació no som res ni ho serem. Com un arbre quan el plantem: si no l’ajudem i l’alimentem bé, o creixerà tort o directament no creixerà. I crec fermament en l’educació pública, l’única que ens pot assegurar una educació per a totes i tots, igualitària, justa i digna.

Aquesta sóc jo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *