Avui hem assistit a l’acte central de campanya de Compromís al Parc de l’Oest, a València ciutat. IMPRESSIONANT. La força i la il·lusió a les veus han dominat els discursos de Joan Ribó, Juan Ponce, Fran Ferri, Vicent Marzà, Mireia Mollà, Enric Morera i Mònica Oltra. És l’hora de les persones valentes i bones, és l’hora de Compromís!
Tot un mar taronja ha plenat el cap i casal de somriures. Perquè el somriure és revolucionari. Perquè el somriure indica que el poble no està vençut. I el proper 24 de maig, omplirem el País Valencià de somriures. Perquè és el moment de les bones persones.
Sóc incapaç d’explicar-vos tot el que he sentit durant l’acte. És massa. Resumint molt us diré que estic molt orgullosa dels meus companys i companyes, i de tota la gent valenta que somriu a pesar de tot i a pesar de molts. L’energia que he agafat avui em servirà per enfrontar la curta però dura setmana que ens queda fins diumenge.
Sí que m’agradaria, no obstant això, remarcar quatre moments que en especial m’han emocionat molt a nivell personal: el primer moment, només començar, quan la conductora de l’acte ha nomenat totes les associacions que ens acompanyaven. La gent, aplaudíem totes i cadascuna d’elles, per suposat, ja que totes i cadascuna d’elles fan un paper imprescindible en la nostra societat. Però han hagut dos aplaudiments més contundents: quan ha nomenat Escola Valenciana i Intersindical (STEPV). I m’he emocionat. M’he emocionat de veure que la gent és conscient de la tasca feta per aquestes dos associacions. Una tasca absolutament admirable.
El segon moment, quan Juan Ponce parlava de la necessitat de treballar en clau verda, defensant el nostre medi ambient, i ha posat com exemple els companys d’Ontinyent. Som Ciutat Sostenible i ho hem de recordar i dir amb la cara ben alta. És una tasca impressionant i ben necessària. Si hi ha alguna formació que té en compte l’ecologia, és sense cap dubte, Compromís. I que una persona com Juan Ponce pose d’exemple Ontinyent, és un orgull.
Un tercer moment, al parlament de Mónica Oltra, quan ha tornat a recordar la lluita de les escoles públiques i ha nomenat, de nou, el Martínez Valls. Brutal Mónica recordant com ha estat al costat de les famílies que ho passen mal per culpa d’una nefasta gestió, al costat de les persones amb diabetis que estan patint amb el canvi d’agulles per una mala gestió, al costat de la lluita de les escoles com el Cremona, de pobles com La Pobla que lluiten contra la planta de residus animals, en contra del fracking i del projecte Castor i més recentment, a la Vall d’Ebo i la Vall de Gallinera… i tot, de tu a tu., xafant carrer i mirant als ulls. Com ha de ser.
Avui sume a les emocions les que vaig tindre dijous, quan vam celebrar el nostre acte central de campanya. Amb la companyia de Joan Baldoví, vam presentar tota la nostra candidatura a l’ajuntament d’Ontinyent, i vaig tindre la satisfacció de fer el primer parlament (si el voleu llegir, cliqueu ací). Un acte molt proper, en què vam tindre una conversa de tu a tu, com sempre, amb la gent que ens va voler acompanyar. Una llista compromesa, de gent honrada i valenta, que sense cap dubte es deixarà la pell per Ontinyent.
No tinc cap dubte: tant dijous com avui he tret la mateixa conclusió. És l’hora de Compromís!!! És l’hora de les bones persones, de les persones valentes!!
