Vintena edició dels Premis Roure.
Ja són un bon grapat d’anys i premis donats. Cadascú de vosaltres de segur que en guardeu un especial a la memòria. Permeteu-me recordar-ne un que té especial importància per a mi: el premi Roure de l’any passat.
El premi va ser a les ampes de les escoles Bonavista i Martínez Valls per la lluita incansable de tot un any de pares i mares defensant les escoles, defensant el dret a escollir l’educació que volem per als nostres fills i filles. Fa dos setmanes, el Martínez Valls va recuperar la seua unitat, i 41 famílies, 41 desitjos, s’han fet realitat.
Ara bé, aquesta recompensa a una lluita tan digna no hauria estat possible sense un CANVI D’ESCENARI al govern valencià. Un canvi radical en què passem d’una consellera que considera un defecte parlar la llengua de sa mare, a un conseller, Vicent Marzà, que fa del valencià i l’educació pública la seua bandera.
Un CANVI fet amb il·lusió i amb valentia. Un govern per a les persones. I si hi ha una PERSONA QUE REPRESENTA tot aquest canvi, tota eixa valentia i tota eixa il·lusió, sense cap dubte és Mónica Oltra.
Abans de continuar, m’agradaria AGRAIR-TE, Mónica, el teu SUPORT A LES ESCOLES d’Ontinyent. Vas ser la primera en visitar-nos quan ens vam tancar a l’escola, i sempre que has tingut l’ocasió has recordat el nom de les nostres escoles i això no ho oblidem. Gràcies.
Molta gent va conéixer a Mónica a les Corts per ser una irreverent descarada que portava CAMISETES amb missatges. A mi em va guanyar el dia que va aparéixer en el plenari de les Corts allà pel 2009 amb una camiseta amb la imatge del molt honorable Camps que posava Wanted Only Alive (es busca, només viu) i la presidenta de les Corts la va expulsar per no voler-se-la llevar. Com aquella ocasió, totes: una manera ben original i visible per a començar a posar el dit a la llaga.
Hem conegut a Mónica per ser una dona valenta, que ha alçat la veu per tots i cadascun de nosaltres. Que ha PLANTAT CARA a aquells que es creien INTOCABLES però que bé que ens tocaven la dignitat a la resta. I quan ella els va MIRAR LA CARA i la van haver d’abaixar, va passar com en el joc de “hundir la flota”: tocado y hundido. Per a mi, això és LA VALENTIA I LA DIGNITAT.
De tots és ben sabut que Compromís amb Mónica al capdavant ha sigut l’ASSOT de la corrupció. La llista de casos denunciats i guanyats és llarga. Igual que la llista d’imputats i empresonats. Olivas, Fabra, Cotino, Blasco… Tots ells, una VERGONYA per al nostre país. L’equip de Compromís a les Corts, un ORGULL.
Des de ben joveneta, m’agrada guardar-me FRASES que m’agraden. I teues, Mónica, ja en tinc un bon grapat. Em quede amb una: “es pot sobreviure a un govern de dretes, però no es pot sobreviure a un govern d’incompetents”. Doncs gràcies a la tasca de gent com tu, els hem pogut sobreviure.
També passarà a la història la teua intervenció en el plenari de les Corts amb 7 arxivadors de CURACIONS MIRACULOSES. Impressionant. Una investigació que va marcar un abans i un després. La senyora Collado havia firmat centenars d’informes el mateix dia en què s’abaixava el grau de dependència per a tindre una excusa per a abaixar les ajudes a gent dependent. Un cas que va impactar molt perquè es va veure fins on eren capaços d’arribar tota aquesta gent que ens governava. I allò, temps després, es va rematar amb el cas Blasco. Els vau FER CAURE TAN BAIX COM ES MEREIXEN.
Amb el NOU GOVERN, eres la nostra vicepresidenta, portaveu del govern de la Generalitat i consellera d’Igualtat i Política Inclusiva. A Ontinyent tenim grans esperances i una gran confiança dipositada en tu. I sabem que, com has fet amb les escoles, RECORDARÀS la residència de dia, associacions com el CRIS-ADIEM, AFAO, el Trévol… que com bé saps fan una tasca indispensable en la nostra ciutat.
Compromís ha RETORNAT LA DIGNITAT a la política perquè treballe per a les persones i no a l’inrevés. Com tu dius: “per la felicitat de tots els dies”.
Hi ha una altra BRUIXA, Maria Mercè Marçal, a qui també admire molt, com a tu, i que té una divisa que et defineix a la perfecció: “A t’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
Per tota aquesta rebel·lia que lluita perquè al nostre país puguem ser socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures, Compromís per Ontinyent tenim l’orgull d’entregar-li el Premi Roure Especial en aquesta vintena edició a la Molt Honorable Mónica Oltra Jarque.
