Fa un temps que, per uns motius o uns altres, escoltem “radical” exclusivament en sentit pejoratiu. Com una acusació, com un adjectiu que implica camí de la destrucció, negativitat… com si res de bo poguera vindre d’algú que és radical.
“És que tu ets molt radical” o, fins i tot, “És que tu ets massa radical” sempre s’identifica amb la por que implica i la necessitat intrínseca d’anar amb precaució, com si les coses es feren amb la sang calenta.
Evidentment que hi ha radicalitats negatives. Hi ha qui arriba fins a l’arrel per a desenvolupar-la de manera negativa i amb mals objectius, per suposat. De tot hi ha en aquest món. Malauradament, aquests últims dies estem veient radicals d’aquesta mena i no de l’altra, que és la que m’interessa explicar-vos.
Abans de ser filòloga, ja tenia la inquietud de saber d’on venen les paraules i quin n’és el significat correcte. Després ja com a filòloga, encara més. Estar enamorada de la nostra llengua implica respecte, conéixer-la i usar-la bé, i transmetre-la. Quin paper més encoratjador i més bonic tenim els professionals de la llengua! Comencem per la definició de “radical” al diccionari:
radical
1 adj. [BO] Relatiu o pertanyent a l’arrel.
2 adj. [BO] Que procedeix directament de l’arrel.
3 adj. [LC] Que afecta l’arrel mateixa d’una cosa, el principi d’una cosa.
1 adj. [LC] [PO] Que canvia del tot, de dalt a baix, una cosa, com és ara, en política, les institucions establertes.
D’aquesta definició extraiem que una persona radical és una persona que pertany a l’arrel o en procedeix, i que pretén canviar del tot una cosa.
Així doncs, em declare radical.
Com a filòloga, la meua professió es basa sempre en arribar fins a l’arrel, bé siga del lèxic (cal saber d’on ve una paraula per a conéixer com ha evolucionat i per què ara és així i no d’una altra manera), bé siga de la correcció (per a saber com solucionar una incorrecció cal saber d’on ve) i de l’estil (per a adequar l’estil, cal moure des de l’arrel del significat, del que es vol dir). No és possible quedar-se a meitat camí. Així doncs, em declare radical.
Com a mare, el futur de la meua filla depén en gran part de l’educació que rep a l’escola. L’educació pública és l’unica capaç d’oferir una educació igualitària, inclusiva, intercultural i democràtica, i ja s’ha més que demostrat que l’educació pública és l’única capaç de defensar una escola valenciana, lliure, gratuïta i laica. Amb l’educació, tampoc hi ha gris… o es defensa el valencià o no. O es defensa l’educació pública o no. O es defensa que l’educació siga laica o no. No hi ha punt mig. Així doncs, em declare radical.
Com a dona, tampoc entenc de camins a meitat. Defenc la igualtat de drets i el respecte de les persones per damunt de qualsevol condició. De qualsevol. I sense mitges tintes. O és blanc o és negre. O es defensa la igualtat o no. De la mateixa manera, considere que la violència masclista ha de ser una qüestió d’estat, que cal eradicar de manera transversal, implicant tota la societat. Des de l’educació, educant des del respecte i la igualtat, tindrem persones que respecten i defensen la igualtat. Des de la política, l’administració, les associacions… I, efectivament, cal arribar, entre totes i tots, a l’arrel del problema per a solucionar-lo. Em declare radical.
Com a compromesa amb l’entorn i amb el medi ambient, tampoc no entenc de mitges tintes. Si ens comprometem amb la cura del medi ambient com a necessitat absoluta del nostre benestar i del benestar futur dels nostres fills i filles, ens hem d’implicar. I implicar-nos significa ser conscients dels problemes i ser-ne part de la solució. O ets part del problema o ets part de la solució. Així doncs, em declare radical.
Com a ciutadana, també sóc radical. Sóc radical amb qui roba per a benefici propi a persones necessitades, amb qui posa per damunt els interessos personals, amb qui mira el silló per a posar el cul i no per a solucionar problemes i millorar la societat, que justament per a això l’han posat ahi. Sóc radical amb la hipocresia, amb qui provoca guerres per interessos comercials i ens fa còmplices. Sóc radical amb qui decideix per mi sense preguntar. I per tu. I per tots nosaltres. Sí, sóc radical.
Fa un temps reivindicava el paper de les bruixes. Ara reivindique el paper de ser radical. Si volem millorar la nostra societat, que siga la societat on totes i tots tenim cabuda, on tenim veu i se’ns escolta, una societat del benestar, hem de ser radicals. Siguem ben conscients de quins són qui ens ajudaran a millorar la nostra societat de manera radical i donem-los el suport perquè ho facen. Sense mitges tintes.
