Diumenge 26 d’abril, Compromís per Ontinyent vam fer un dinar de germanor a l’Alberg Perú. Va estar un goig trobar-nos tots i totes, compartir experiències i noves il·lusions. Vaig preparar unes paraules per a introduir el vídeo sorpreseta que vam preparar per a agrair més de 20 anys de dedicació i treball. M’agradaria compartir-lo amb vosaltres:
Moltes gràcies per estar ací hui, en ple diumenge.
No sé si tindré altra ocasió així, amb quasi tots i totes junts, abans d’eleccions, així que vull aprofitar el moment per a donar les gràcies a les persones que em van obrir la porta de Compromís. No sé si estava pensat així o va ser casualitat, però em va pillar en el moment clau, en un moment en què només em calia una empenteta, i així va ser. Ells em van obrir la porta i jo vaig fer el pas endavant. Vull dir-vos, a eixes persones, que molt possiblement sense la vostra empenta no estaria avui ací. Gràcies.
També vull agrair-vos a la resta, a tots en general, l’acollida. Molts de vosaltres porteu més de vint anys aportant el vostre granet d’arena, i m’heu rebut com si fóra una més. A mesura que us he anat coneixent a tots, m’heu fet sentir molt ben acollida i això no té preu. Tampoc té preu les mostres d’ànims, de suport i tots els consells que m’heu donat. Vull que sabeu que estic molt agraïda per cada paraula vostra. Fa gràcia, perquè aquesta última setmana, que hem anat bastant agobiadets, tres persones per separat m’han fet la mateixa pregunta: «- Encara tens la mateixa il·lusió o ja l’has perduda?». Doncs vos diré que no, que no l’he perduda. Tinc la mateixa il·lusió que el primer dia, aprenent dels meus companys a un ritme que fa vertigen. Sé d’on vinc i sé on vaig, i amb qui vaig, i amb això no em para ningú. Així que gràcies i espere estar a l’altura del que espereu de mi.
I ja per acabar, enllaçant amb el que acabe de dir: per a saber on anem, cal saber d’on venim.
Si Compromís per Ontinyent és avui el que és, és perquè una sèrie de persones van treballar de valent en el seu moment, van aportar el seu treball i la seua il·lusió, i van tirar endavant en moments difícils. Ara és un moment també complicat, com sempre, però crec que és un moment decisiu. Tant ací com al País Valencià. Vos vaig a ser sincera: jo no sé si podré perdonar que la gent no ens vote aquest 24 de maig. Sóc molt visceral i no entendré que una feina tan ben feta no siga valorada. No entendré que la gent no valore el camí fet, encetat fa tants anys, que no valore fins on hem arribat i fins on podem arribar. Hem preparat una sorpreseta, en mostra d’agraïment de tota la feina feta, de tota eixa gent que avui ens ha portat ací i amb qui esperem arribar molt més lluny.
GRÀCIES!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xr9SaBwBflE[/youtube]
